Democracia és un col•lectiu d'artistes integrat per Iván López i Pablo España. Un col•lectiu que resulta d'una altra experiència prèvia similar denominada El Perro, creada el 1989 i dissolta el 2006. Com ells mateixos admeten, Democracia és un terme que ara mateix està buit de contingut i que, justament per això, poden utilitzar de forma irònica i com a nom. Els seus treballs se situen en el que es podria denominar com un cert activisme artístic, i les seves pràctiques i accions se centren en la discussió, en la confrontació d'idees i discursos.

Un dels seus darrers treballs és el que es pot veure a la Galeria ADN de Barcelona, on romandrà fins a mitjan desembre. El projecte, que porta per títol Ne vous laissez pas consoler va ser realitzat en col•laboració amb els Ultramarines, els seguidors ultra de l'equip de futbol Girondins de Bordeus, i va consistir en inserir cites de caire polític en un espectacle esportiu i, per tant, totalment fora de context. El partit en el que es va portar a terme l'acció es va celebrar el passat 27 de setembre entre el Girondins i el Stade Rennes, i les cites es van imprimir en tot el material habitual de marxandatge per aquestes ocasions: banderes, bufandes, samarretes, etc., que es venien en una paradeta just davant l'estadi on es produïa l'encontre.

Algunes de les cites que es van utilitzar eren La vérité est toujours révolutionnaire de Lenin, La douleur est la noblesse unique de Baudelaire, o Les idoles n'existent pas de Léo Ferré.

A l'exposició, el primer que es trobarà l'espectador és la paradeta amb tot el material de marxandatge, i més enllà, a la sala del fons, la projecció d'un vídeo; la gravació de l'encontre futbolístic. La filmació està centrada en l'estadi; es veu com s'omple, com es desenvolupa el partit i al final com l'estadi es buida. L'objectiu de la càmera, però, és sempre i de forma inusual les grades, les aficions, els ultres; mai no es veuen els jugadors o el terreny de joc; per tant, el visitant només podrà saber l'evolució del partit a través de les reaccions que es produeixen en la graderia.

El col•lectiu Democracia, en referir-se a la peça, pretenen recuperar la idea de “l'espectador emancipat” proposat pel filòsof Jacques Rancière en un dels seus textos més recents (publicat a la revista 'Artforum', març del 2007) i on desenvolupa la idea d'un espectador autònom, independent, a partir de l'anul•lació de categories com mestre i alumne, o entre actors i espectadors. El fet de ser espectador no és, o no ha de ser, una actitud passiva, sinó tot el contrari.

En parlar d'aquests aspectes, el filòsof francès es refereix fonamentalment a l'espectador de l'art, al del teatre, etc. El col•lectiu Democracia, no obstant, trasllada la qüestió a un camp de futbol, perquè argumenten: són aquells espectadors (els del teatre, l'art, etc.) millors que els del futbol? I en la seva argumentació afegeixen que, en el cas de referir-nos a espectadors emancipats, actius, possiblement els ultres serien el millor exemple, ja que són col•lectius autogestionats, de caràcter popular i extremadament actius. L'únic problema és que possiblement la seva activitat es redueix a l'aspecte físic, que no és en absolut menyspreable, però que en tot cas és una interpretació una mica restrictiva de la proposta de Rancière.