Els inicis de l'obra d'Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) cal situar-la als anys 70 en el marc de l'art conceptual on adoptarà el vídeo com a disciplina principal. El seu treball es centrarà en temes relatius a la societat de consum i als efectes dels mitjans de comunicació.

En els darrers anys, tanmateix, Balcells ha incorporat a la seva obra les instal •lacions multimèdia, on la imatge es materialitza en l'espai, i un exemple d'això és el que es pot veure a l'exposició que titula Freqüències a l'Arts Santa Mònica, i que es podrà veure fins a finals de novembre.

El títol genèric de l'exposició és a la vegada el títol d'una de les peces que integra la mostra, la primera que es troba l'espectador en el recorregut, per després veure Roda de color i Laberint. L'exposició ocupa la segona planta de l'Arts Santa Mònica, denominada com a Espai Laboratori i que està dedicada als projectes que vinculen l'art, la ciència i la tecnologia.

L'explicació de la primera peça Freqüències l'espectador la trobarà al final del recorregut, on s'exposa la taula periòdica dels elements i on cadascun es presenta, amb la seva “freqüència” de color, amb la seva identitat lumínica. Cada element, doncs, que conforma l'univers, el nostre entorn quotidià, es pot presentar tanmateix amb la seva aparença cromàtica.

Els colors, per tant, i la llum, són l'element articulador d'aquesta proposta expositiva. A Roda de color l'espectador es troba davant d'una estructura vertical de base circular que va girant, conformada per vàries seccions, a mode de pantalles que parteixen del centre de l'estructura. El resultat és una mena de tòtem amb llums i mòbil. Aquest treball s'insereix en la investigació actual que Balcells porta a terme on el color esdevé l'element bàsic per a la percepció humana, per ordenar i representar la realitat. De la mateixa manera que en treballs anteriors, les imatges que composen aquesta estructura es nodreixen de les múltiples imatges que conformen la nostra realitat, provinents del cinema, dels mitjans de comunicació, etc. Aquest volum ingent d'imatges s'ordenen en les diferents seccions de l'artefacte mòbil, en forma de petites pel•lícules, segons el color que hi predomina. Així, tota una pantalla vertical estarà conformada per petits fragments de pel•lícules on predomina el color verd, per exemple.

La peça és fonamentalment visual, ja que els fragments de pel•lícula estan desproveïts de so, i es prenen i s'utilitzen en funció únicament del seu color.

Darrera d'aquesta peça l'espectador es trobarà amb Laberint, que pren com a punt de partida el Laberint d'Horta de Barcelona. Amb una estructura, pel que fa pantalles i projeccions, similar a la de Roda de color, el laberint en aquesta ocasió es desplega en totes les seves possibilitats de combinatòria de plànols i colors.

L'exposició de Balcells té la capacitat de convocar tota una sèrie de reflexions i reaccions de forma col•lateral. Una d'elles i la més immediata té a veure amb el caràcter espectacular de les peces sobretot de Roda de color. Ens hi podem adreçar d'aquesta manera per una sèrie de qualitats que s'associen al terme d'espectacle en art visuals; per una banda la qüestió d'escala, de grandària, i per l'altra l'omnipresència de la imatge.

En el trànsit que va ocòrrer en el si del vídeo, quan es va passar del monitor de televisió al projector es va generar tota una sèrie de literatura entorn la nova capacitat del mijtà, més proper aleshores al cinema.

Deixava enrera una naturalesa de caire quasi escultòrica, que a la vegada, per les seves peculiaritats tècniques (el fet de gravar i emetre de forma simultània) el situava com un element privilegiat en els nous protocols expositius que requerien de la participació de l'espectador. L'aparició dels projectors de vídeo possibiliten l'ocupació de l'espai per part de la imatge, talment com el cinema, que pot tenir la capacitat d'engullir l'espectador. Treballs com els d'Eugènia Balcells provoquen qüestions com: és possible prendre distància respecte allò espectacular? Pensar allò que estem veient? Mantenir l'autonomia conscient com a espectadors? Ho volem, en darrer cas? Ha de ser l'objectiu d'una obra d'art?