És una bona putada, això de ser homes. Hem passat de ser els reis del mambo, com el meu pare, que al cel sia, a culpables a priori. És que ho contes i no s'ho creu ningú: has de ser destre, en tot; tant se val si en ta puta vida has canviat una bombeta, de sobte, la il•luminació domèstica és cosa teva, sense discussió. I tant se val si tu una aixeta no saps de què va, i trobes un misteri que, quan l'obres, ragi aigua.

Doncs creu-t'ho: si ets home, i una aixeta degota, és immediatament el teu afer personal. Però, per si no en tens prou, imagina't que hi ha un papus. Què sé jo, una aranya. O un escarabat. O un mosquit. O, déu ens en guard, una serp escanyolida (a mi també em fan por les serps). Primer hi ha un crit, i després un Pau, Pau, corre, vine que hi ha un animalot a la cuina, o al menjador i a la vànova del llit. I tu, que tens nul•la experiència en animalons, has de treure pit i anar a exterminar, com si fossis Terminator, amb la sabata o amb paper de vàter, o, si escau, amb les mans, aquella bestiola fastigosa. I et donen les gràcies? No, i ara! El que has fet pertany a les teves obligacions de mascle. Tant se val si són alliberades o tradicionals. Si tens collons, extermines papus, independentment de les teves creences, les teves aptituds i el teu lliure arbitri. Però, per si no n'hi havia prou, hi ha allò de les factures: tu ets l'expert en finances, encara que siguis manyà o acomodador de cine, elles, pobretes, què en saben? I la declaració de la renda?: això és cosa d'homes, però de tota la vida, tio; els neandertals, com a ritual d'iniciació, posaven un cobrador d'impostos que et donava un imprès; si no ho feies correctament, t'estimbaven per un espadat, amb els collons

prèviament tallats com a trofeu; si ho feies bé, doncs, tio, t'havies convertit en guerrer i podies conservar els collons. I la vida. És el que et correspon, nano.

A més, si te'n vas de viatge, conforme, deixes que ella faci les maletes, fins i tot, és un dir, la teva, però el pes de les maletes és cosa de la teva exclusiva competència. I si ella ha posat plom i pedres en la seva maleta, no obsta perquè tu la carreguis; si pot ser, cantant un bolero. I arribem al cotxe: creus que el cotxe és cosa de dos? Ho creus perquè ara el porta ella ara el portes tu? I un rave! Per a conduir no posen pegues. Però ai si hi ha una avaria! Aleshores ella t'envia a mirar el motor. Ella no ve a mirar-lo. Es veu que els fa fàstic. Algú els ha dit mai que el motor d'un cotxe és un misteri, si no has estudiat mecànica, com ho és saber per què un avió s'aguanta en l'aire, tant com pesa? Doncs ho és, tant per a mascles com per a femelles. I l'ITV? I estar al dia de l'assegurança? I si et cau una multa? I anar a judici si escau (toca ferro, Pau, toca ferro)? Això et pertany en exclusiva, com tenir pèls al pit i pixar a peu dret. Sense esmentar la neteja del cotxe, la revisió de l'oli i de l'aire de les rodes i fins i tot posar benzina. Són coses massa masculines, digui el que digui la Constitució sobre la igualtat dels ciutadans. I si no t'agrada, t'aguantes. Però és que li agafes el braç per preguntar- li, reina,Neus, on collons t'has deixat les meves ulleres?, i tan bon punt li ho has preguntat hi ha un veí, un guàrdia urbà o un mosso d'esquadra interrogant-te per maltractaments. I espera't, que si un dia, tu solter, i feliç, quedes amb una tia que has conegut per Internet i et dius pse, home, mira, té un passador, i te l'emportes a ballar i después a veure si pots sucar, doncs si t'equivoques, ai, germà, com ho tens de fotut, perquè ets un pederasta que has seduït una pobra noia de disset anys i mig que, això sí, ha entrat com si res a la discoteca.

Exagero? I un rave! Ara vas al llit, amb la teva parella. I a tu, cony, que això passa, no?, doncs t'agafa el gatillasso aquell. Creus que ella t'ho perdonarà? Doncs no senyor. De moment sí, i et dirà, no siguis ruc, tio, que això passa cada dia, però després notaràs que la seva amiga ho sap i que ho sap el teu millor amic (com ha anat a parar al teu millor amic, eh?) i que la teva sogra, quan t'obliguen a anar-hi a dinar, en el moment d'obrir-te la porta et diu, ah, ets tu? Creia que estaves agafant forces a l'entresòl. I et trobes un prospecte de teràpia de parella a sobre del plat del dinar. Ara bé: ella té mal de cap sempre que li dóna la gana. Ni gràcia tenen per a inventar-se excuses noves.