Aquesta tardor, una de les associacions de galeries, la GIC (Galeries Independents de Catalunya), ha llançat una iniciativa, a la que s'han sumat altres galeries i institucions, consistent en programar i mostrar en els respectius espais i en els mesos vinents, una proposta que gira entorn al futbol. Una d'aquestes propostes és la de Martí Anson, que es pot veure a la Galeria Toni Tàpies fins el 8 de gener sota el títol El preu dels colors.

Martí Anson, com molta altra gent en el sector de l'art, és un gran aficionat al futbol i, de fet, ja ens ho va mostrar fa uns anys amb el vídeo titulat La por del porter davant el penal (2001). En aquella ocasió, i seguint només en part el tema de la novel•la homònima de Peter Handke, Anson dilatava d'una manera tediosa el moment de suspensió en el del xut d'un penal.

En aquesta ocasió, el projecte d'Anson és més ambiciós i, de manera similar a treballs recents, s'estén i es transforma en el decurs de la durada de l'exposició, de tal manera que si un visitant passa diverses vegades per la galeria, podrà veure, fins a cert punt, “diferents” exposicions.

El títol de la mostra El preu dels colors fa referència tant a la qüestió més òbvia, relativa a la vinculació identitària d'uns colors determinats, els sentiments de pertinença que desperten en l'àmbit del futbol, etc., com, per una altra banda, a l'aspecte més material, és a dir, el cost de pintar amb els colors les parets d'un espai.

En passar per davant de la galeria, i des de fora el carrer, es poden veure els pots de pintura, els papers de diari per terra, etc. Tranquils, està obert i l'accés és lliure. Un cop dintre, la paret de l'esquerra està pintada amb els colors del Futbol Club Barcelona i, la de la dreta, amb els colors del Club Esportiu Mataró (ciutat on resideix Anson). I a la paret frontal, recolzada damunt d'una pila de pots de pintura, una petita pissarra on trobareu la clau per interpretar les parets i la seva successiva transformació. Cada jornada futbolística en què participi algun dels clubs esmentats, els colors podran canviar o romandre tal com estan depenent de qui guanyi. Seran els colors de l'equip guanyador de l'encontre qui imposarà els seus colors a les parets de la galeria.

Les darreres obres d'Anson s'han caracteritzat per l'adopció i el desenvolupament de feines concretes, manuals, fent visible el treball que comporta l'obra acabada. En el seu cas, no estem davant d'un artista “conceptual” (malgrat que la seva estratègia ho sigui) en el sentit que només li interessa la idea, el concepte, delegant el desenvolupament concret a professionals del sector; un dels elements de la seva obra és justament fer visible, “exposar” el procés de construcció, de vegades de forma literal, i tot sovint no exempt d'una fina ironia i sentit de l'absurd. Això justament es feia evident a l'obra titulada Fitzcarraldo que es va poder veure fa uns anys al Centre d'Art Santa Mònica. En una tasca quasi tan titànica com la del protagonista de la pel•lícula homònima, Anson es va proposar construir a l'interior del centre un veler, el model Stela 34. Així, en el decurs de la durada de l'exposició, exactament cinquanta-cinc dies, es va poder veure Anson construint el vaixell, que no va finalitzar i que tampoc va poder sortit de “les drassanes” atès que no hi cabia per cap porta.

Un exercici similar és el que ens proposa ara la Galeria Toni Tàpies, en el que, per tal de pintar la galeria dels colors pertanyents als equips futbolístics, s'ha transformat en pintor professional, en “Pinturas Jiménez”. Així, podem veure tanmateix tota la paperassa corresponent a donar-se d'alta com a empresa, un duplicat del document 300 d'Hisenda o el 036, reproduïts en llapis de colors i de mida força més gran. L'espectador també podrà trobar al pis de dalt un pressupost estimat del cost de les diferents capes de pintura, així com la recuperació al blanc un cop finalitzada l'exposició.

Abans de marxar, però, no us deixeu el diari esportiu FUMBOL, fet a partir dels articles, anuncis i material divers que Anson ha anat recopilant d'aquest tipus de rotatius al llarg dels darrers anys, la majoria al voltant de la temàtica dels colors, i on es pot constatar, un cop més, l'absurditat i la intranscendència de molts d’aquests.