L’any 1988, Lluís Carulla va transformar l'antiga casa pairal de la família Carulla en el Museu de la Vida Rural (MVR) a l'Espluga de Francolí. Durant més de vint anys, el MVR ha contribuït a recollir, preservar i difondre un llegat cultural que ens ajuda a entendre i valorar el present i a millorar el futur. El MVR depèn de la Fundació Lluís Carulla, que n'és la seva promotora i gestora. La Fundació Lluís Carulla va néixer el 1973 i treballa per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana amb la voluntat d'enfortir el sentit de pertinença.

El 2006, i en consonància amb l'evolució de la museografia i de les tècniques expositives del segle XXI, la Fundació Lluís Carulla va decidir invertir 6 milions d'euros en la renovació del Museu, doblant-ne l'espai expositiu amb la remodelació de les antigues sales i la construcció d'un nou edifici.

El nou projecte ha estat liderat pel prestigiós arquitecte Dani Freixes, Premi Nacional de Disseny del Ministeri de Cultura.

D'aquesta manera, el Museu amplia l'espai i renova el discurs incorporant els llenguatges museogràfics d'avui. La proposta ha estat inspirada en museus temàtics de tot el món, i juga amb una escenografia evocadora i fidel per treure profit dels mitjans audiovisuals, sistemes interactius, sons i olors, convertint-se així en un dels museus més moderns del país.

El nou museu va obrir al públic el 10 d'octubre i s'estima que superarà les 20.000 visites anuals, un 20% més que fins ara.

Compta amb diferents tallers pels visitants i s'han previst quatre itineraris pedagògics per a infants.

El nou museu consta de dos edificis, l'Edifici Antic i l'Edifici Nou. Aquesta ampliació fa que passi a ocupar 2.900 metres quadrats, més del doble del que ocupava abans. El que fa un canvi més radical és el discurs. S'evoluciona de les explicacions escrites a la preponderància dels audiovisuals, complementada per plafons explicatius a cada vitrina. Més enllà d'un conjunt de peces ordenades, el museu pretén que les peces expliquin una història, la història de la ruralia a Catalunya.

Entre els nous recursos museogràfics que donen un caire més dinàmic a les exposicions permanents, hi trobem:

- La il•luminació: per jerarquitzar els recorreguts, valorar les peces i crear escenes de context convincents.

- Els mitjans audiovisuals: entre 20 i 25 punts d'imatges audiovisuals completament nous que fan que les explicacions siguin més didàctiques.

- El so: per poder disposar del testimoni oral de la gent que encara té a la memòria coneixements fonamentals de la cultura rural.

- Els sistemes interactius: per disposar de més informació amb l'opció de fer recerques en bases de dades per entendre com es feien servir les eines.

- Les olors: algunes escenografies emeten olors per recordar una característica rellevant del món rural com el cuir, el ferro o el gra.

En definitiva, el nou Museu de la Vida Rural està dissenyat per fer un recorregut suggerent i emocionant, amb una escenografia evocadora i fidel, introduint el grafisme i la fotografia com a eina fonamental.