Hi ha persones que són incapaces de viure una vida, mentre qued´altres viuen la seva i unes quantes més. Així es podria resumir l´existència de Fernando Rubió i Tuduró, ara recopilades pel seu nét, Josep Roselló Rubió, en un magnígic llibre que gira al voltant de Mongofre, la casa que aquell va habitat a l´illa de Menorca.

La memòria de Fernando Rubió s´estava perdent sense ser explicada per ningú. En aquest llibre, com en aquella antiga dita que diu que si no vols sopa, dues tasses, es recullen dues biografies en un sol volum. Fernando es va enamorar per sempre de Mongofre quan tot just era un infant, caçant perdius i conills als seus camps. Cercava un paradís en el que viure la seva passió per Menorca i el va trobar. Ara ho explica tot, amb el seu habitual i agilat sentit de l´humor, de nou i des del principi, redactat en la seva llengua materna a la segona part del llibre.

La casa comença a la ment, com sempre a la vida, molt abans que tot secceeixi. La casa és com la història que ens envolta i ens defineix. Rusiñol i el Cau Ferrat, Dalí i el seu Portlligat, sert i el Mas Juny són personatges i cases que també habiten l´interior d´aquest llibre. Per als qui acaben vivint els seus somnis, la casa es converteix invariablement en el seu destí. La casa és finalment la mesura del que senten.

L´intensa i extensa carrera de Fernando conviden a un cant a la vida i aquest ha estat també el darrer objectiu de Josep Roselló al redactar les sever aventures a la primera part. La biografia és un gènere dificil perquè els seus límits no són massa clars. Però Fernando Rubió va pertànyer a Mongofre. I Mongofre és la forma esbiaxada en què Fernando ens dóna a conèixer la seva forma de ser i d´entendre la vida.

Josep Roselló Rubió viu al camp, a primera línia de bosc, a mitja hora de Barcelona, on ha viscut gairebé sempre, i a una hora i mitja de Menorca, on haurà passat al voltant de mig centenar d´estius, a més d´algun hivern. Casat tota la vida amb Mayte, i pare de dos fills ja gairebé independents. Economista i publicista per la UAB, ha treballat a Canàries i a Guinea Equatorial, on es va forjar currículum sensat i cabal. Va tornar a Barcelona per vendre recanvis d´automòbils i va acabar distribuint accessoris d´importació per tot el pais. Apassionat de les motos, ha editat durant més de dotze anys revistes per a entitats esportives, entre elles el Club Marítim de Maó i el Golf de Son Parc, on es va prodigar en el noble art de l´entrevista. Va atracar vaixells durant una temporada, o diverses potser, en una concessió d´amarres al port de maó. Ara ha trencat el seu pudor i ha volgut compartir la seva habilitat com escriptor composant i editant les increïbles memòries del seu avi, Fernando Rubió i Tudurí.

Aquest llibre ofereix al lector una història que conté altres històries. Per les seves pàgines es passegen Josep Maria Sert, Gregorio Marañon, David Rockefeller, Dalí, el coronel Matje, Juan March, Mercedes Boada Basart, Harry Winston i molts escenaris. Fer poesia de la memòria és quan els llocs, les olors i els colors prenen potser més protagonisme que els personatges. L´autor ha descobert la incontinència de recordar i, sobretot, el plaer de fer memòria.

Billy Wilder deia que si li vas a explicar a la gent la veritat, has de fer que rigui; del contrari, et matarà. Aquesta no és una biografia a l´us, és una porció d´historia d´una familia i d´un país. I com a tal, no totes les seves pàgines són prou alegres com per despertar un somriure.