Further Complications
JARVIS COCKER
Rough Trade
10 temes_41 minuts
POP Jarvis Cocker era el cantant del grup Pulp, una de les
formacions que van animar l'escena de l'anomenat brit-pop
a mitjans de la dècada dels 90. Després del desmantellament
de Pulp, l'any 2002, Cocker va treure un primer treball
en solitari, amb el qual no van succeir grans coses. Tot
el contrari del que, previsiblement, passarà amb el segon volum de la seva discografia personal,
Further Complications, aparegut el passat mes de maig al mercat internacional, i que segurament
acabarem comptant com un dels millors discos de la temporada. Hi trobem un artista que, en la
seva maduresa, ha assolit bons nivells pel que fa a la interpretació i la composició. Jarvis Cocker,
que ja té 45 anys, ha experimentat darrerament el dolorós procés de desintegració del seu matrimoni,
amb el consegüent divorci com a fatal conseqüència. Segons declaracions del mateix artista,
aquesta circumstància ha marcat en gran mesura la composició de les deu cançons que formen
Further Complications. L'actiu i prestigiós Steve Albini signa la producció d'un àlbum en el que hi
ha força nervi garatger, cosa que queda patent al primer single del nou treball, Angela, però també
a altres números de Further Complications com Homewrecher! o la molt explícita Fukingsong.
D'altra banda, Cocker també llisca pels camins d'un cert soul. Entre les cançons més remarcables
del disc destaquen igualment Leftovers i dramàtica I newer say I was deep. Donat Putx
The Bright Mississippi
ALLEN TOUSSAINT
Nonesuch
12 temes_61 minuts
JAZZ Compositor, productor i intèrpret del més alt nivell, el
pianista Allen Toussaint és un dels músics més complets que
ha donat Nova Orleans. Acostumats a trobar-lo en àmbits pròxims
al R&B, el funk o el gumbo, no deixa de sobtar aquesta
immersió jazzística que ens proposa en el seu darrer àlbum
produït pel prestigiós Joe Henry. A The Bright Mississippi,
Toussaint situa el seu imaginari creatiu al període essencial
del jazz per versionar amb elegància infinita clàssics de l'època,
que en la frescor de les seves idees sonen com acabats de
descobrir. Obre la veda una majestuosa Egyptian fantasy de
Sidney Bechet, per la qual s'escola un notable treball del clarinetista
Don Byron. Entre altres col•laboradors de primera
magnitud, Toussaint compta també amb el trompetista Nicholas
Payton, que explota a fons les seves condicions d'excepcional
melodista, sense menystenir el gran treball del guitarrista
Marc Ribot, que està sembrat a Blue drag de Django
Reinhardt. Dintre d'un disc amb una qualitat de promig
excel•lent, tal vegada els tres números més sublims siguin el
Winin' boy blues de Jelly Roll Morton (un extraordinari duet de
piano entre Toussaint i Brad Mehldau), així com el tema que
dóna nom al disc original de Monk, i la magistral adaptació
que fa el pianista de l'ellingtoniana Solitude. The Bright
Mississippi és un disc que creix a cada nova escolta i produeix
nous plaers auditius, atesa la riquesa inventiva i els cops amagats
d'una pianística com la de Toussaint, que aporta sempre
punts de vista diferents. Karles Torra
Potatoe Hole
BOOKER
Antil
10 temes_43 minuts
SOUL Amb un estol d'èxits com Green onions, Time
is tight, Soul limbo o Hang 'em high, Booker T. &
The MG's van escriure les pàgines més brillants del
soul instrumental dels anys 60. Encara inèdits a la
nostra terra, fa quatre anys vam tenir l'oportunitat
de veure'ls en directe al Blues & Ritmes de Badalona,
i constatar, entre altres coses, la bona salut musical de Booker T. Jones, l'organista i
màxim artífex d'aquest grup format per la crema dels músics del Memphis soul. Sense cap
dels seus tradicionals col•laboradors, i amb el suport d'una jove banda de rock d'arrels com
Drive by Truckers, Booker T. acaba de publicar un àlbum instrumental per emmarcar, el seu
primer treball com a solista en 20 anys. Entre la nodrida nòmina de guitarristes hi trobem a
un tal Neil Young, que hi aporta com sempre la seva inconfusible veritat. Autor de set dels
deu temes del catàleg, l'il•lustre organista de Memphis presenta una col•lecció de peces
variades, amb grapa i molt ben articulades. Al costat de delicades gemes com Nan, i per la
via més potent i expansiva, no tenen desaprofitament ni Pound it out, ni Warped sister, ni
l'extensa peça que dóna nom al disc, concebuda a cavall entre el funky i el rock. Versions:
Booker T. posa en òrbita una fantàstica Hey ya, així com la primitiva i bluesy Get behind the
mule popularitzada per Tom Waits. Estem davant d'un dels grans àlbums instrumentals del
nostre temps, on l'emotiu orgue de Booker T. canta millor que moltes veus. Karles Torra
Avions
MARC PARROT
Música Global
20 temes_77 minuts
POP Marc Parrot ens té acostumats a una gran productivitat
en diversos àmbits. A banda de la seva carrera com a
cantautor pop, iniciada a principis de la dècada dels 90, i
que fins ara sumava sis àlbums, el trobem sovint darrera de
produccions discogràfiques de divers signe, des de Marina
Rossell a Le Croupier. També l'hem vist treballant per la petita pantalla en programes com la recent
sèrie de TV3 Casal Rock. Tot plegat sense parlar dels anys que es va dedicar a ser El Chaval de la
Peca, i que li van comportar força popularitat... El que l'actiu Marc Parrot no havia fet mai fins al
moment era un disc en directe. I ja el tenim aquí: es diu Avions, i va ser enregistrat el mes de febrer
d'aquest any a la sala Luz de Gas de Barcelona, en el context del festival de cançó d'autor
Barnasants. Amb un únic tema inèdit (el que dóna títol al disc), aquest treball repassa àmpliament
la discografia catalana de Marc Parrot (dos àlbums els anys 2005 i 2007), amb temes com Ulleres
per veure-hi malament o Faig llenya. De manera molt puntual, ens acosta algunes cançons de la
seva primera etapa cantant en castellà. El volum inclou una segona galeta: un DVD amb l'esmentat
concert, on tenim l'oportunitat d'acostar-nos a la peculiar manera que té aquest cantant d'abordar
el fet interpretatiu, reforçant les seves cançons amb una posta en escena benhumorada i bastant
surrealista Donat Putx.
I les Sargantanes al Sol
EL PETIT DE CAL ERIL
BankRobber
12 temes_ 43 minuts
CANÇO FOLK Joan Pons ha treballat, com a tècnic de so, en
les pel•lícules Honor de Cavalleria i El Cant dels Ocells, del
director banyolí Albert Serra, prou conegut pels lectors d'aquesta
revista. També és músic, líder i compositor del grup El
Petit de Cal Eril, banda que es diu igual que el nom amb el
que el propi Joan Pons és conegut al seu poble, Guissona. El
quintet acaba de publicar el seu primer treball, I les Sar-gantanes
al Sol, fent una esplèndida entrada en la jungla musical
catalana amb un recull de cançons senzilles, però no simples,
d'una escriptura immediata plena d'afortunades imatges
i associacions d'idees, en les que (com diu el tema ...i al sol)
ens acosta de manera única un univers fet d'"optimisme rural
i olor de xiclet / soroll de tractor i olor de rostolls".
Musicalment, la proposta d'El Petit de Cal Eril es mou per una
cançó folk, de pell a vegades psiquedèlica, que ens evoca
referents tan clàssics i honorables com l'Incredible String
Band o Música Dispersa, aquell inèdit grup/laboratori que va
brillar en els ambients undergound barcelonins a la fi dels
anys 60. Excel•lent col•lecció de cançons la que ens ofereix,
doncs, aquest grup de la Segarra, mitjançant peces originals
com ara Mandolines tralarí o L'amistat del calamar. Donat Putx
Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien
ANNA ROIG I L’OMBRE DE TON CHIEN
Satélite K/
10 temes_37 minuts
CANÇO POP. En el que potser era el seu tema més emblemàtic,
Ne me quitte pas, el gran Jacques Brel acabava suplicant
a la seva enamorada que li deixés ser "l'ombra del teu
gos". Aquesta bella expressió va donar nom a l'Ombre de
Ton Chien, un grup amb base a Sant Sadurní d'Anoia que,
durant els últims anys, s'ha dedicat a oferir al públic estàndards de la cançó francòfona. En
paral•lel, la cantant d'aquesta formació, Anna Roig, anava escrivint cançons pel seu compte... fins
que el projecte va evolucionar, de manera que el grup va passar de versionar repertori aliè, a adoptar
les composicions de la seva vocalista. És així com Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien debuten
amb un disc homònim, construït amb temes interpretats en català i, en menor mesura, francès.
Producció acurada, molt imaginativa en l'aspecte musical, i farcida de cançons notables que ens
descriuen tota mena de situacions simpàtiques, des del lament de la musa d'un poeta que ha deixat
d'escriure per dedicar-se a teixir i cosir (Punt de creu), fins a la biografia d'una divertida assassina
en sèrie, vídua negra amb vocació contrastada des de la més tendra infantesa (Trini Sánchez
Mata). La cançó estrella de l'àlbum és, però, Je t'aime, una divertida declaració d'amor que
comença amb uns versos divertits ("Je t'aime / t'ho dic en francès / si vols pots fer veure que no
m'has entès"), que ens exemplifiquen molt exactament l'esperit que anima aquesta nova i sòlida
proposta. Donat Putx
Tell’em what your name is!
BLACK JOE LEWIS & THE HONEYBERAR
UMG
10 temes_30 minuts
SOUL-BLUES Aquest Tell 'em what your name is!
només dura mitja hora, però quina mitja hora... és
la bomba! Tan sols hi ha un tema que sobrepassi
els quatre minuts en aital detonant col•lecció de
cançons carregades d'un groove explosiu. Tot i que
la denominació dels seus autors (Black Joe Lewis &
The Honeybears) pugui induir-nos a pensar que es tracta del típic vocalista amb acompanyants
d'ocasió, no és menys cert que la maquinària d'aquest octet enriquit amb un potent
aparell de vents sona com un tot compacte dintre de la dinàmica d'un grup perfectament articulat.
Nascut fa 27 anys a Texas, Black Joe Lewis és un frontman d'una força i intensitat
increïbles, en la veu del qual es condensen les millors essències del soul i del blues amb un
esperit retrofuturista. Vibrant, divertit i lasciu, Lewis ens ofereix magnifíques interpretacions
vocals, ja sia en clau de southern soul de l'època daurada (Get yo shit), de sensual funk lent
(I'm broke), o en forma d'indescriptibles passades al límit de l'impossible (Please Pt. Two).
En la seva part central, l'àlbum inclou una successió de tres temes sensacionals: un clàssic
número de crida i resposta pujat de to (Big booty woman), un frenètic i delirant Boogie, així
com un cru i misteriós blues en la línia North Mississippi dels Burnside, Kimbrough i companyia
(Master sold my baby). Dels que fan aixecar el cul de la cadira. Donat Putx
The land of no return
CLIVE PALMER
Quadrant
18 temes_66 minuts
FOLK La Incredible String Band, formació que va revolucionar
el folk a Gran Bretanya i part de l'estranger, era en origen un
trio. De fet, tot neix a partir de l'ampliació amb l'entrada de
Mike Heron del duo format per Robin Williamson i el banjo
Clive Palmer, que ja gaudia d'un merescut prestigi dintre de
l'escena folk dels primers 60 amb una estimulant barreja de sons celtes i bluegrass. Però en qualitat
de trio, la ISB només va enregistrar un disc, atès que Palmer se'n va anar a viatjar per Afganistan i no
va voler saber res de l'èxit creixent del grup. Amb una carrera discontinua a partir d'aleshores, on compagina
les actuacions amb altres grups amb diversos oficis i el sindicalisme, Palmer es reenganxa al
fil de la història a la darrera dècada amb motiu del "retorn" de la ISB, recuperant el duet amb Robin
Williamson. Sempre atent a la jugada Incredible, el segell Quadrant de Lleida ens presenta ara l'últim
cançoner de Clive Palmer. Veu treballada per les cicatrius de la vida i el seu proverbial mestratge amb
el banjo, Palmer posa en solfa un univers personal d'una gran riquesa de timbre, tot agermanant el
folk britànic amb l'americà i les influències orientals. Hi ha grans cançons d'autoria pròpia, com la que
dóna nom a la col•lecció (amb ecos del folk assiri), un lluminós Evening air (amb la suggestiva veu de
Sally Mason) o un esplèndid Big city blues, juntament amb reeixides versions de clàssics del bluegrass.
Tota una mina, en definitiva, pels amants del folk sense fronteres i del minimalisme pop. K. T.
(C) Revista Benzina nº 37
JOSÉ ANTONIO PILAR
Director
LLIBRES
Dintre de tu. Líric di profund. Malgrat tot. Set dies. De vegades diàriament. El desconegut....
article complet >
JORDI GRAUPERA
Opinió / Notes de NYC
Tots els xinesos són iguals
Sabíem que hi ha aquests autobusos que van de Xina-town a Xina-town de diverses ciutats americanes.
article complet >
ENRIC VILA
Opinió / Plou i fa sol
Carta als meus alumnes
Abans d'acabar el curs, vull deixar-vos per escrit un breu resum de les poques idees que m'agradaria que no oblidéssiu mai. Els...
article complet >
XAVIER MARCÈ
Opinió / Plataformes culturals
El Consell de les Arts i la creació d’opinió cultural
Tot just en aquests moments està començant el seu recorregut el recentment creat Consell de les Arts de Catalunya. Hem...
article complet >
VÍCTOR ALEXANDRE
Opinió / L'horitzó
La projecció internacional de la literatura catalana
Són molt pocs els escriptors catalans que viuen del seu ofici. Són tan pocs que gairebé us en podria dir el nom. La.....
article complet >
LLUÍS TOLOSA
Opinió
Santiago entre vinyes
Si no heu fet el Camino de Santiago, us recomano que el feu. No cal tenir una gran vocació religiosa, el podeu fer com una activitat esportiva o com....
article complet >
MONTSE GISPERT
Opinió
El Desig
El regne de la possibilitat, del misteri, de la contradicció, del projecte, de l'esbós... el constitueix el Desig en majúscules. El desig és una categoria metafísica...
article complet >