Acordes con Leonard Cohen
VARIS AUTORS
Discmedii
14 temes_77 minuts
Cançó d'autor. Fa uns anys se celebrà per tota la geografia peninsular una gira d'homenatge a les composicions de Leonard Cohen. L'espectacle arribà al nostre país i alguns músics i cantants catalans s'afegiren al grup d'intèrprets que feien una versió en directe dels temes més representatius del compositor canadenc. La majoria de composicions van ser traduïdes al castellà i, en ocasions, al català. Aquest disc és un recopilatori d'algunes d'aquestes actuacions que vam poder escoltar als concerts que es van dur a terme a poblacions catalanes com Lleida, Sant Cugat del Vallès i Hostalets de Balenyà, durant el mes de gener de 2007. Ara en surt el segon lliurament discogràfic, que és una antologia de totes aquelles actuacions. L'any 2007 s'edità el concert íntegre d'aquesta gira en format de disc doble més un dvd (Acordes con Leonard Cohen, Discmedi 2007). El dos artistes catalans seleccionats per aquestes actuacions van ser en Toti Soler, que feia la versió de Susanna, i en Gerard Quintana que s'ocupava del magnífic himne Al•leluia. Ambdues versions no s'inclouen en aquest segon lliurament discogràfic, però sí que hi són presents en l'edició esmentada anteriorment. La selecció de temes d'aquest segon disc compacte, que acaba de posar-se a la venda, s'estructura a partir de les composicions interpretades per cantants castellans i anglosaxons, a més d'un cantautor basc que se sumà al projecte, en Jabier Muguruza, que interpretà el Chelsea Hotel de Cohen. El nivell artístic del conjunt és altíssim i la seva audició permet ser conscients del talent creatiu de Leonard Cohen. Cal destacar les actuacions d'intèrprets anglòfils com ara Jackson Browne, Adam Cohen -el seu fill- o Eliott Murphy, a més de Santiago Auserón i Luis Eduardo Aute. També hi són presents representants del flamenc espanyol d'alta vàlua com Duquende i Enrique Morente. És un disc immens, per a col•leccionistes.
Linòleum
MARIA COMA
Amniòtic Records
12 temes_38 minuts
POP D'AUTOR És el debut discogràfic en solitari d'aquesta jove compositora, pianista i cantant que forma part del duet u_mä amb Pau Vallvé (Estanislau Verdet). Maria Coma assaja diverses escenes sonores amb múltiples matisos harmònics que completen una veu suggerent i un piano omnipresent. Les lletres del disc compacte giren a l'entorn de l'imaginari felí -ja a la il•lustració de la portada mostra el seu transformisme- i d'una melanconia onírica i amb cert regust naïf. El joc de veus que trobem en temes com Cel salat i Placenta dóna impuls a la seva proposta més que personal. Coma és l'autora de tots els temes i compta amb la col•laboració en els arranjaments de Pau Vallvé. La producció musical corre també a càrrec de Vallvé. Múltiples músics hi afegeixen instruments de vent i de corda, que donen densitat i una certa gravetat en els temes més foscos. La temàtica de les composicions arrenca d'un cert surrealisme amb pinzellades de notes quotidianes i alhora oníriques. El piano és l'instrument que projecta de dins cap a enfora la majoria de les composicions. El component electrònic en forma de sintetitzadors i bateries programades dóna un contrapunt metàl•lic a la veu pulcra i líquida de Maria Coma. Es fa palesa la seva autoria en com sap desenvolupar melòdicament el curs de cada cançó, i com s'acosta i s'allunya de la línia harmònica inicial. És un disc molt treballat, molt ben amanit d'instrumentació addicional i que constitueix un bon punt de partida per a àlbums sonors posteriors. Cal destacar gat, que és un dels seus temes més rodons. Tot i així, els darrers temes del disc cauen en excés en la inèrcia compositiva d'elaborar temes que suggereixen només atmosferes sonores.
millor del Nadal
VARIS AUTORS
Música global
20 temes_75 minuts
POP El millor del Nadal des del punt de vista del pop català ho trobem en aquest disc compacte que recull algunes de les moltes cançons nadalenques compostes per mitjà de la discogràfica gironina Música Global. La majoria d'intèrprets provenen de l'esquadra gironina però també són ben rebuts artistes i amics dels grups originaris d'aquesta discogràfica. Hi trobem com a part activa d'aquest projecte a Josep Thió i la col•laboració fidel dels Lax'n'Busto i els Gossos, al llarg dels anys. Fem esment d'aquests darrers perquè hi han anat participant en els discos anuals que des de fa temps s'edita cada final d'any. Aquest disc és una antologia de les moltes cançons que s'aplegaren en les quatre edicions que es van realitzar amb motiu del Nadal. Els músics integrants d'aquest projecte van des de grups i cantants d'expressió castellana -com Sidonie o Shuarma- a la crema catalana del rock al nostre país com ara Gerard Quintana, Adrià Puntí o Quimi Portet per citar-ne només alguns. D'altres com en Jofre Bardagí, Mazzoni o Marc Parrot també hi aporten la seva veu a la celebració musical del Nadal a Catalunya. És un disc que sorprèn per la seva varietat estilística i perquè els temes han estat compostos expressament per a l'ocasió. La major part de les cançons són originals i ens permet l'audició de duets sorprenents que interpreten un tema conjuntament. Cal destacar la unió entre Beth i Jofre Bardagí a Mirar-nos als ulls, per un cantó, i de Miquel Abras i Mazzoni amb Torna a somriure, per un altre cantó. Tanmateix, les peces dels Glaucs i dels Dept, a més del clàssic Bon Nadal d'en Quimi Portet, apunten ben amunt per tota la intensitat en la seva interpretació i per un so moderadament modern per aquestes festes tan antigues.
X Anniversarium
ESTOPA
Sony Music
24 temes_91 minuts
RUMBAPOP Arriba la primera dècada del grup i el duet de Cornellà de Llobregat ho celebra amb l'edició d'aquest doble disc compacte. Cal destacar que Estopa manté la frescor de sempre, sense concessions a l'autocomplaença, en aquest X Anniversarium. No han volgut editar un recopilatori que no aportés res de nou ni de diferent respecte els seus discos anteriors. Han dissenyat un doble disc compacte que inclou, per una banda, versions dels seus clàssics de sempre amb la col•laboració d'artistes amics i admirats i, per una altra banda, noves mescles sota el mestratge de músics i productors de prestigi. En el primer disc compacte, podem destacar les versions en què intervenen cantants com ara Rosario a Run run, Macaco a No quiero verla más o Albert Pla a Tan solo. En aquests temes, Estopa s'adapta amb determinació a l'estil dels seus col•laboradors i demostren la seva capacitat d'adaptació a nous formats musicals. Amb Rosario interpreten en clau de funk, d'arrel llatina, la cançó esmentada, que és l'estil que caracteritza la proposta sonora de la cantant de la nissaga dels Flores. A No quiero verla más es deixen amarar del llibertinatge musical i suggerent del reggae proper al dub jamaicà, de Macaco, amb les línies de flamenc rumber que han popularitzat. De la cançó amb l'Albert Pla en fan una paròdia musical de les grans actuacions internacionals d'intèrprets anglosaxons d'èxit: com en una actuació en directe -amb presentació protocolària en anglès- els tres artistes catalans mostren tota la força i la ironia possible a Tan solo, que és un cant d'enyor interpretat a la manera grandiloqüent dels concerts multitudinaris de grups americans. Al segon disc compacte, les seves cançons han estat mesclades per productors de nivell i prestigi com Suso Saiz, Alejo Stivel, Leiva i Javier Limón, que permeten escoltar els clàssics del duet amb noves emocions. Aquest és un doble disc que ofereix el que promet: música arrelada al vessant llatí de la rumba i amb pinzellades de rock en els temes amb més canya.
Tres-cents seixanta graus
WHISKYN’S
Música Global
22 temes_ 78 minuts
POPROCK Aquest és el testament musical del grup de Reus. Whiskyn's clou la seva trajectòria amb aquest recull de les cançons més emblemàtiques dels seus darrers discos. I per a l'ocasió, han compost una cançó inèdita que acompanya la seva tria: Vitralls és el tema que obre el disc i paradoxalment és l'últim de la seva carrera com a grup. Cal advertir que aquesta antologia només compta amb cançons dels tres discos darrers, que van ser editats per Música Global, l'actual discogràfica. Tots aquells temes que molts recordaven d'ells com ara Lila o Junts? no hi són aquí. Per tant, tampoc no hi ha cap rastre dels temes en què el grup es feia dir Whiskin's Collons i tota aquesta etapa queda esborrada d'aquesta revisió final. Cal remarcar-ho ja que aquest disc no explica la totalitat de la seva carrera musical. A part del tema inèdit que hem esmentat, hi trobem però Gaudeix el silenci, que és una cançó interpretada per a la Marató de TV3 del 2006. Per tot plegat, podem afirmar que aquest volum no aporta gaire cosa de nou als seus incondicionals i tampoc serveix per tenir en un disc el bo i millor del grup. El conjunt esdevé massa unitari quant a so global i la producció dels temes és massa previsible vistos en conjunt els tres discos últims. En aquest cas, la cohesió que en un disc d'estudi original és un valor satisfactori, aquí només el podem valorar com un aspecte que juga en contra seu i l'audició de tot el disc -22 cançons- no aconsegueix de mantenir un nivell alt. Tot i així, cançons com ara On, Reus o Cau són un bon tast del seu poprock de clares referències anglosaxones i de traç jove i directe.
Ode to Tanguy Jo
RAPH DUMAS & THE PRIMAVERAS
Enjoy Recordiings
10temes_46minuts
ELECTRO-JAZZ-FUNK. Raph Dumas és un DJ i productor del Rosselló que es fa acompanyar per l'orquestra The Primaveras per aconseguir una música de fusió a l'entorn del funk més clàssic i més de discoteca. El resultat és més que sorprenent perquè a més hi ha línies melòdiques definitivament d'arrels catalanes. La banda s'ha format al conservatori i als carrers de Perpinyà. És una música que té plena consciència de ser carn de ball, o de festa, o de discoteca, o bé de tot plegat! A banda d'acollir al conjunt els instruments clàssics propis d'una orquestra, Raph Dumas hi incorpora sàmplers i alguns scratch propis d'una actuació de DJ. Alguns temes recreen l'atmosfera de Nova Orleans i el típic so que ha popularitzat la nostra Vella Dixieland. Cal destacar els temes més ràpids, amb més sabor funky, i d'altres com les peces següents -Trip o Weekendterlude- on l'orquestra deixa a primer pla la presència potent d'una harmònica i d'una guitarra elèctrica rítmica. Un dels millors temes del disc duu el títol en català i introdueix la tenora com a instrument solista: Muntanyes del Canigó. És una peça tradicional que Raph Dumas recupera per al format d'orquestra transnacional, des de Nova Orleans a Perpinya, travessant els Pirineus d'un cantó a l'altre. Totes les composicions són instrumentals i serien la banda sonora perfecta per a més d'una aventura nocturna, ravalera, i de clubs de malnom. En definitiva, música de ball que assumeix el seu origen bastard i l'acondueix a territoris de frontera, de música negra essencialment, i de territori catalanofrancès, en ocasions.
El Nus
DÍDAC ROCHER
Temps Record
13 temes_ 46 minuts
CANÇÓ D'AUTOR Un disc que permet descobrir un nou cantautor que escriu i interpreta temes propers al folk-pop, que despunten per una producció musical acurada i amb molts matisos harmònics. Dídac Rocher se serveix de textos de poetes actuals com ara Màrius Sampere, Joan Margarit, Carles Duarte i Sebastià Alzamora, que complementen les seves lletres extremament poètiques, que no es proposen d'anar més enllà de la realitat íntima del desig sinó de comunicar-lo obertament. Tot i així, la temàtica del disc incorpora d'altres estats d'ànim com la solitud, la desemparança existencial i la crueltat del món que ho amara tot. El nus és el seu disc de debut. Rocher s'ocupa de la guitarra clàssica i, en ocasions, de l'acordió, i compta amb la col•laboració de músics de procedència clàssica que aporten la instrumentació de corda (violins, violoncel i viola) que dóna al conjunt un aire melancònic i amorós. Cal fer esment de la producció de Dani Ferrer que ha aconseguit convertir unes cançons nues, de línia melòdica uniforme i aspre, en peces de cambra. És un disc compacte que remou sentiments i emocions d'una manera sinuosa i constant, a poc a poc, com pluja menuda, com el paisatge pictòric de les il•lustracions de Violeta Puchades que dissenyen bellament el llibret del disc compacte. Cal afegir que les composicions de Rocher transiten per espais musicals amplis, que guanyen en extensió però perden quant a derivacions melòdiques possibles. Algunes cançons s'arrosseguen en excés en una melodia que podria créixer per d'altres vies -és a dir, desenvolupar-se- fora del motlle inicial del tema. Tot i així, la seva música de plomes suaus acarona i es deixa estimar: per la qualitat poètica de les lletres i per la serenor d'una veu que va madurant a cops d'onades suaus. Gràcies a la varietat estilística de temes com Cau aigua del cel, en què mescla el jazz amb la cançó més pura, Rocher aconsegueix un bon debut discogràfic deutor d'una excel•lent producció musical.
Himalaya
ANÍMIC
Les Petites Coses Records / Error! Lo-Fi Recordings
12 temes_42 minuts
CANÇÓ Anímic és un grup de Collbató que compta amb set membres i amb aquest disc compacte es presenta al gran públic. La seva proposta és extremament vocal, amb jocs de veus que remunten i apaivaguen la càrrega melòdica d'unes composicions pulcres i netes. Hi ha dues veus principals al grup: la Louisse Sansom i el Ferran Palau, que en alguns temes canten plegats. El conjunt el forma guitarra, baix, bateria i harmònica, a més de la col•laboració esporàdica d'instruments de vent i de corda. Al disc hi trobem dotze cançons que assagen una proposta de banda acústica amb constants aclucades d'ull al teatre musical i al folk irlandès, a partir de la narració d'històries i llegendes de vestit tradicional. La banda aplega temes íntegrament en anglès, que interpreta Lou Sansom amb una veu suggerent i plena de matisos harmònics. D'Himalaya en podem destacar moltes cançons però tan sols escriurem que les seves composicions apunten ben alt. En una primera audició el tempo sembla massa uniforme, tanmateix en escoltes posteriors, els matisos propis de cada cançó despunten individualment. El conjunt és unitari, gràcies a la guitarra omnipresent i al cant coral. Anímic ha buscat la senzillesa formal en la posada a escena, tal vegada per arribar de manera immediata als oients i que la seva música davalli amb delicadesa. No hi ha espai per a la distorsió en cap cas. Tot està dissenyat amb premeditació i el resultat és homogeni i brillant, com una pedra despullada d'impureses. Trobem la breu col•laboració de Joan Pons - El Petit de Cal Eril- a Àcid nítric, i tot un reguitzell de contes cantats a la vora del foc, en una cabana potser. El títol del disc remet a la temàtica general de les cançons: la idea del viatge, de les excursions fins als cims de les muntanyes, de la bona companyia tot fent camí. La producció musical corre a càrrec de Ricky Falkner i del propi grup. A mercè de l'ús de sàmplers i de la riquesa sonora de l'acompanyament, Himalaya és un disc prometedor. Aquest mes surt al mercat un EP de cançons de Nadal, compostes per ells i El Petit de Cal Eril.
(C) Revista Benzina nº 41
JOSÉ ANTONIO PILAR
Director
HI HA MOLTS NADALS
Hi ha molts nadals: els familiar, el modern, el nevat, l´assolellat, l´afortunat, l´il.lusionant, el sonat, el somiat, el de gala, el viatger, el de conte, el de cinema. Hi ha ....
article complet >
RICARD BIEL
Opinió / BARRA LLIURE
Facturadors i editors
Avui dia hi segueixen havent moltes editorials, i tanmateix hi ha pocs editors. I ara que cap editor a l'atur no es pensi que per aquesta raó li serà fàcil trobar feina. Perquè ....
article complet >
ENRIC VILA
Opinió / Plou i fa sol
Fredolic!
Diumenge Fins avui, Londres havia estat només un carrer, per mi. Des que vaig arribar fa una setmana que pràcticament no havia fet altra cosa que caminar amunt i avall pel mateix carrer. Cada ...
article complet >
XAVIER MARCÈ
Opinió / Plataformes culturals
Pressupostos culturals o el símptoma d'una malaltia crònica
Els pressupostos públics destinats a la cultura estan caient en picat. No es tracta únicament de l'Estat o dels governs autònoms, on la enginyeria financera pot ...
article complet >
VÍCTOR ALEXANDRE
Opinió / L'horitzó
El futur de Catalunya
Som contemporanis d'una època de fort desencís. Ara mateix són molts els catalans que se senten menystinguts per l'ús que se n'ha fet .....
article complet >
LLUÍS TOLOSA
Opinió
El vi i el canvi climàtic
Malgrat la crisi econòmica, la disminució general del consum de vi i la competència ferotge dels vins de Xile, Argentina i Austràlia en els mercats internacionals, ....
article complet >
MONTSE GISPERT
Opinió
L’impacte de la fotografia
La cinquena convocatòria de la prestigiosa mostra World Press Photo i el concurs FotoPres donen fe de la vitalitat i la consolidació del fotoperiodisme ...
article complet >