Abans d'acabar el curs, vull deixar-vos per escrit un breu resum de les poques idees que m'agradaria que no oblidéssiu mai. Els professors universitaris sovint caiem en la temptació de voler explicar moltes coses. Hem estudiat tant i considerem que tenim tanta capacitat de matís que les classes se'ns fan curtes. La trista veritat, però, és que la majoria de coses que ensenyem són pura palla. Al cap dels anys, un professor queda reduït, en el millor dels casos, a poques frases. De vegades aquestes frases tenen substància, d'altres només són gracioses. Ara miraré de fer unes quantes frases que us serveixin.

La primera idea que m'agradaria que recordéssiu és que escriure és triar. Quan la llibertat ens ho permet, triem el tema, triem el punt de vista, triem els fets a través dels quals volem representar-lo i triem les paraules i l'ordre de les frases per expressarlo. De vegades, la llibertat és més restringida. Això, però, no ens allibera de triar, perquè la capacitat de matís mai no queda del tot anul•lada. Escriure t'obliga a prendre partit i, per tant, és un exercici de responsabilitat. L'objectivitat és allò que es veu des d'un punt de vista determinat amb el màxim detall possible. El punt de vista pot tenir un contingut més institucional o més personal, però sempre hi és. Vull dir que la realitat ni pensa ni té sentiments, i que escriure és una manera d'humanitzar-la tant respectable com reduir-la a fórmules científiques.

En el periodisme, les dificultats de la tria pivoten al voltant del titular. El titular ha d'anar al moll de l'os de la qüestió que volem explicar.Com que l'home és un ésser paradoxal, els titulars que funcionen solen reflectir la realitat a través d'aquesta tensió, d'aquesta dialèctica que ens caracteritza: un home que mossega un gos; un lehendakari socialista investit amb vots del PP; un papa que defensa els palestins, un negoci que creix malgrat la crisi... un professor que escriu cartes als alumnes. El periodisme viu del desencaix, i el bon periodista és el que sap veure'l i explotar-lo. El titular copsa un fet i el planteja a través de la seva part més problemàtica i sorprenent. Això genera en el lector una tensió, una curiositat, unes expectatives, una demanda d'explicacions que el text s'ha d'encarregar de resoldre. El titular i el text són bons, per tant, en la mesura que connecten una anècdota amb la seva categoria, que saben expressar, a través de la part més vibrant i efímera de l'actualitat, problemes més generals i transcendents. Per no fer

perdre temps al lector, el periodisme s'ha inventat els subtítols i l'avantítol. Els subtítols detallen la informació del titular, i l'avantítol la posa en un context, obrint el compàs de l'espai i el temps, per situar millor la notícia. A diferència del titular, que condiciona tot el text i sol posar en relació dues idees per guanyar profunditat i cridar l'atenció del lector a través del joc dialèctic, els subtítols i avantítols no poden tenir vernís poètic. Han de descriure senzillament una idea, i aquesta idea ha d'explicar el titular, mai embolicar més la troca. Recordeu-ho: els subtítols i els avantítols són complements del titular i estan al seu servei!

Una altra eina periodística que ens ajuda a representar la realitat amb eficàcia són els gèneres. La notícia és expositiva i té un matís d'informe; la crònica té un aire subjectiu, de cosa viscuda en directe; una entrevista és la representació d'una conversa; l'article d'opinió és bàsicament l'argumentació sumària d'un sentiment o posició política; el reportatge és el desplegament de tots els gèneres anteriors i només es justifica si demostra o refuta una tesi prèviament documentada. Els gèneres no són estancs, però abans de barrejar-los val més dominar-los per separat.

Per acabar, durant el seminari he mirat de donar-vos eines d'autoaprenentatge. M'agradaria que acabéssiu el curs tenint clar que, abans d'escriure bé, cal aprendre a llegir bé. Insisteixo: llegiu amb atenció, interioritzant els girs que us agradin i fixant-vos en l'ordre de les frases, l'adjectivació i, sobretot, mirant de fer-vos vostra la sensualitat de l'idioma. Cada idioma té la seva gràcia i és feina vostra descobrir-la i treure-li partit. Alguns exercicis han pretès fer-vos veure la importància de copiar textos mirant de millorar-los per forjar-vos un criteri propi. També us he demanat que no escriviu frases gratuïtes i que no utilitzeu paraules que no domineu. Us he demanat que abans d'escriure una cosa, penseu què voleu dir. La força d'un text és directament proporcional a la força del pensament que el genera. Ja sé que és més còmode escriure a raig, però això requereix pràctica i tenir les coses molt ben reflexionades. Ah!, també he mirat que comprenguéssiu que dedicar 12 hores a escriure una peça periodística no és cap humiliació, quan es comença.

Em sembla que algú s'ha desanimat: “No sé escriure”, he sentit que deia un alumne. Per tenir dret a desanimar-vos heu de treballar molt més.