Gira la roda del temps. Amb la força del vent de les ànimes soles, que deia el mestre Llach. Passen les hores, passen els dies, passen els anys. I d'aquesta manera la vida transcorre i ens passa de llarg, sense que moltes vegades ni tan sols ens n'adonem. Un imaginari ventilador gegant abasteix la nostra existència amb vent de proa avui i de popa demà, a caprici de Déu. Som éssers oscilálovatents.

Gira la roda del temps. I nosaltres dins d'ella com si fóssim conillets d'indies tancats en una gran gàbia que, vés per on, també disposa de la seva roda en la qual matem el temps i ens matem a nosaltres mateixos donant voltes a les grans incògnites existencialistes que els clàssics ja es van plantejar fa segles. Val la pena? Potser sí. Potser no. La vida gira a vegades al nostre voltant i d'altres dins nostre, avui cap a la dreta i demà cap a l'esquerra. Tothom vol ser més, tenir més i, quan es tracta de girar, volem donar més voltes que el veí del davant sense preveure els efectes del mareig. I mentre uns vivim, d'altres morim de pressa, a velocitat de vertigen i sense cap possibilitat de donar un gir a la vida.

Plens de brutúcia per la merda que escampa l'imaginari ventilador gegant que oxigena les consciències del món desenvolupat. Déu va fer un brillant treball el cinquè dia de la Creació, l'obra de la seva vida: l'Home. Però no li va quedar bé. Som el resultat d'un experiment diví incomplet. Ell descansa des del seté dia. I des d'aleshores el ventilador ens tritura i ens converteix en carn picada. No hi donem més voltes.