Ni tot és mentida ni tot és veritar. L´absolutisme no existeix en cap ámbit, i menys ara que tot sembla relativitzar-se. Ni tan sols la frontera que separa es veritats de le s mitges veritats está gens clara i no és més que una línia difusa, un territori ple de boira on hi cohabiten la realitat i la ficció. Tard o d´hora les veritats afloren i ens ofereixen el seu perfum vegetal. I aleshores, la frase "La veritat us farà lliures", que a la Biblia s´atribueix a l´apostol Joan, es fa veritat i es converteis en una clau que obre les portes d´un món ple de llibertat. Les muntanyes no sempre es mouen gràcies al motor de la fe, sinó que sovint ho fan a conseqüencia de la força de subconscient, que es desplaça des del món real fins al món de la utopia gaudint del seu passeig com qui camina per la gespa recent tallada i sent la frescor als seus peus. Utopia som i en utopia ens convertirem. O potser no.

Jenófanes va escriure al segle VI abas de Crist:"Cap home ha estat capaç d´arribar a la veritat absoluta ni cap ho aconseguirà, ni tan sols els Déus, ni res del que jo digui podria abastar-la, i en el supòsit que algú ho aconseguís, mai tindria constància d´haver-ho aconseguit". Davant de la logica de la veritat, la qeomentida perd sentit, el raciocini s´allunya i la catàstofre s´aproxima. Conclusió aproximada a la realitat: no tothom està preparat per enfrontar-se a la realitat, ni que sigui des del prisma de les veritats a mitges. La veritat és un arma carregada de futur, que s´amaga sora una capa d´interessos -perquè no dir-ho planerament- i sovint no interessa. Les arques públiques de la república laica de la sinceritat estan plenes de veritats. De debò, de veritat.