Bé d´acord, demano un fort aplaudiment per a qui pregunta sobre allò que no sap sense importar-li gens que els ulls dels altres el vegin com un ignorant; per a qui no entén ningú perquè tampoc no s´entén a si mateix; i per a qui sent circular la sang dins del seu cos com si fos una cataracta d´escuma.

També un fort aplaudiment per a qui mira a través dels miralls con si es tractés de finestres obertes al camp; per a qui no sap què és el destí perquè només viatja amb la referència del punt de partida; i per a qui té prou amb el segon de tendresa que envolta un petó robat al vent.

També un fort aplaudiment per a qui creu en la bogeria, el deliri i l´esperança en aquest món boig i delirant, alhora que

esperançador; per a qui busca el seu unicorni blau enmig de la boira que provoca l´efecte hivernacle, perquè tard o d´hora el trobarà; per a qui ha esgotat els tres desitjos abans fins i tot de topar amb la làmpara meravellosa.

I també per a qui es crema per gins mentre dibuixa la imatge de l´absència que neis d´algú que ja no hi és; i per a qui s´abraça a la seva pròpia mentida fins al punt de fondre´s amb ella i forma un sol cos; per a qui s´imagina la lluna con un tros de formatge tendre i per a qui ha instal.lat la seva tenda de campanya a la vall d´uns malucs de dona. A tots ells, un fort aplaudiment.

Plas, plas, plas.