Hi ha molts nadals: el familiar, el modern, el nevat, l´assolellat, l´afortunat, l´il.lusionat, el sonat, el somiat, el de gala, el viatger, el de conte, el de cinema. Hi ha molts nadals, molts més que aquests d´anunci i tots són tan invisibles als ulls de la gent que té la sort de viure amb les necessites cobertes, que semblen no existir. Hi són ben presents: al nostre costat, al pis de dalt o al de baix, a la cantonada , a l´altra banda del arrer o al poble més proper. Hi ha altres nadals i, per veure´ls, només cal posar una mica de voluntat i dirigir la mirada cap al lloc adequat, que normalment acostuma a estar situat a les antípodes del nostre camp visual habitual. Hi ha molts nadalsi estan en quasevol lloc, sí. És un exercici digne, però no del gust de tothom, sobretot dels hipòcrites que no eviten que la seva mà dreta no s´assabenti del que fa la seva mà esquerra.

Hi ha molts nadals: el solitari, l´antic, el plujós, el desafortunat, el desil.lusionant, el sileciós, el que es converteix en un mal son, el de la pobresa, el d´estar a casa, el "compte amb el que gastes", el de teatre, on els actors principals no tenen cap mirament amb el secundaris. I aquests darrers estan a tot arreu, però són invisibles, com els altres nadals que sembla que ningú no veu mentre està capficat en el seu propi Nadal. Perquè la majoria de la gent sembla portar ulleres que els impedeix veure la realitat tal com és, ja sigui perquè , simplement, practiquen el mesquí exercici d´ignorar tot el que és diferent o de menor vàlua segons el seu baròmetre social. Sí, hi ha molts nadals i no tots són tan feliços com per aparèixer en una postal de Nadal. N´hi ha molts, però tots són aquí.