Cal reconèixer que organitzar un viatge literari en un vaixell de línia regular és una idea brillant i arriscada. Brillant, perquè convertir un desplaçament en una ocasió per viure la lectura en contacte amb els autors significa donar vida al fet mateix de la literatura. Arriscada, perquè implica una organització que ha d’estar atenta a molts detalls.

La revista italiana "Leggere: tutti" es va proposar mobilitzar els seus lectors -es tracta d'una publicació tipus magazine amb un tiratge de 180.000 exemplars gratuïts que es distribueixen per tot Itàlia- per tal de portar un miler de lectors i lectores italians a bord del ferri de Grimaldi que uneix Roma i Barcelona. L'objectiu: visitar Barcelona amb motiu de la diada de Sant Jordi. I, mentrestant, durant el trajecte, participar en els diversos salons del vaixell en una munió d'actes literaris de tota mena: tertúlies, presentacions de llibres, recitals... L'organització va convidar cinc autors catalans recentment traduïts a l'italià: Maite Carranza, Eduard Márquez, Marc Pastor, Pau Faner i un servidor.

En el meu cas, Emilio Coco havia traduït una selecció representativa de la meva obra poètica dins el volum Poeti spagnoli contemporanei (Edizioni dell'Orso, 2008), d'altra banda, una mostra molt completa de la poesia actual que s'està realitzant en castellà, català, basc i gallec. Això em va permetre fer-ne una lectura el migdia del 22 d'abril a la Sala

Shakespeare del vaixell. L'acte el van anomenar "Ping Pong di poeti", ja que s'anaven alternant veus lír iques. Pau Faner hi va participar també amb una prosa de gran caràcter poètic i una irònica intervenció. Per la banda italiana, van llegir Ennio Cavalli, poeta i periodista de la Rai, i Tiziana Bagatella, que va recitar poemes de Passolini en el seu original Friulès. Més de cent cinquanta persones ens van acompanyar sense mirar el rellotge, tot i l'avís del vaixell d'anar a dinar. El mateix es pot dir de la r esta d'actes: molt de públic i molta atenció que es perllongava per les sales del vaixell on era fàcil veure gent demanant dedicatòries (hi havia habilitada una llibreria) o senzillament conversant sobre literatura.

La creació de nous formats que permetin la trobada entre escriptors i autors no és cap quimera. Cal una mica d'imaginació i de coratge -i, això sí, molts mecenes-, màxim quan el turisme es pot convertir en una ocasió cultural de primer ordre. Potser per aquesta raó, en un moment determinat d'un acte, i davant el to pessimista d'algun escriptor italià que es planyia de la manca de lectura per part d'una bona part de la població (cosa absolutament certa, d'altra banda, fins a límits que freguen l'absurd), vaig voler destacar el fet també irrefutable que arreu del món hi ha persones que llegeixen i que estimen l'ar t d'escriure. Per què no anar a trobar-los i gaudir molt més del poder de la metàfora sobre el món? Aquella nau, plena d'autors, lectors i llibres, n'era la prova més fefaent. La prova que, tot parafrasejant Fellini, malgrat tot, "e la nave va".