En una conversa entre Jordi Pujol i Lluís Bassat per debatre sobre la projecció internacional de Barcelona i Catalunya, tots dos van coincidir en un exemple senzill però molt il•lustratiu de com hem de potenciar la marca de la nostra ciutat i del nostre país.

Bassat posava com a exemple l’escassa transcendència internacional que té per a Catalunya parlar del “Circuit de Montmeló”. I certament, quan es retransmet un Gran Premi de Motociclisme a milions de persones de molts països, no té cap sentit ni cap força parlar de Montmeló. Aquesta població ja ha guanyat amb la instal•lació del circuit al seu municipi, però la referència local no té cap interès per a un alemany o un nord-americà. I, en canvi, seria de gran rellevància aprofitar aquests grans esdeveniments esportius que es veuen arreu del món per parlar del “Circuit de Catalunya”.

Perquè Catalunya sí pot tenir l’atractiu internacional que tenen altres regions del món, com la Toscana o Califòrnia. I vinculada a la marca Catalunya es pot “vendre” la marca Barcelona, i la marca Gaudí, i la marca Costa Brava, i la marca Pirineus. I això sí que pot interessar a un japonès o un canadenc.

Doncs bé, la mateixa visió local i la mateixa manca de perspectiva internacional la tenim ara en un dels aspectes més estratègics: la promoció del turisme del vi a Catalunya. Durant anys m’ha esgarrifat visitar el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, simplement pel nom, perquè malgrat que els continguts eren bons i que li tinc a Vilafranca tot l’amor del món, el museu tenia nom de poble, i de fet ho era, perquè se centrava bàsicament en la cultura local del vi i en cap cas exercia de museu de la cultura del vi de tot Catalunya, i per descomptat que en cap sentit era un centre d’atracció a nivell internacional.

Per això vaig tenir una gran alegria quan es va anunciar que s’iniciaven les obres d’ampliació per convertir-lo en el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi a Catalunya. Des de llavors he visitat un parell de vegades l’exposició provisional, però veig que el projecte no avança i tinc la sensació que està mig parat. Però la meva sorpresa ha estat superior quan he vist que s’ha fet públic que Sant Sadurní d’Anoia ha iniciat la construcció d’un Centre d’Interpretació del Cava. I la descripció que puc llegir d’aquest centre és que se centrarà sobretot en la història del cava a l’Alt Penedès i en explicar la festa de la fil•loxera, una tradició típica de Sant Sadurní d’Anoia. I em pregunto, per què segregar-nos per productes, i per què centrar-nos en una comarca, i per què fer promoció d’una tradició local tant concreta d’un sol municipi?

Qualsevol em dirà que el pressupost és local i que tot això es fa per als visitants que van a Sant Sadurní d’Anoia, però amb una visió nacional hem de pensar que tenim dotze denominacions d’origen i, per tant, qualsevol acabarà defensant que cada zona tingui el seu museu o el seu centre d’interpretació. I si només el Penedès en té dos, qualsevol podria defensar de fer-ne també un parell al Priorat, i al final un parell de museus a cada Denominació d’Origen.

Però si som realistes, el Centre d’Interpretació del Cava té un pressupost de 600.000 euros per l’adquisició de l’edifici i un pressupost addicional d’1.128.000 euros per les obres de reforma. I lògicament, gran part d’aquests diners són públics. I el resultat ja us puc avançar quin serà: molts caps de ratolí. Cap d’aquests museus li arribarà a la sola de la sabata al Museo de la Cultura del Vino que podeu visitar a Rioja, i cap dels nostres museus i centres d’interpretació serà atracció suficient per a un estranger per motivar un viatge expressament. Amb sort, alguns de nosaltres farem una escapada des de Barcelona, perquè queda ben a prop, però ni tan sols crec que sigui un atractiu perquè gran part del turisme que passa per la ciutat de Barcelona s’hi apropi, com sí fan molts turistes que passen per San Francisco i aprofiten per fer una escapada a Napa Valley.

En lloc d’això, hauríem d’haver apostat entre tots per un gran Museu de la Cultura del Vi a Catalunya, segurament al Penedès, pel seu pes vitivinícola i per la proximitat a Barcelona, però en algun terreny a mig camí entre Vilafranca i Sant Sadurní, en un espai ampli i ambiciós fora de l’àmbit local, lluny dels carrerons del poble, amb un gran aparcament per autocars d’estrangers i visites d’escola, apuntant, com a mínim, a l’alçada del Museo de la Cultura del Vino de Rioja, i, sens dubte, intentant aprendre per copiar i superar la seva proposta, per convertir Catalunya en la capital europea del turisme del vi.

Però estem lluny d’això. I no és per manca de potencial ni per manca de recursos, sinó per manca d’ambició. Pensem en petit, i pensem en local. És així de simple. I ja veureu com aviat tindrem en marxa més museus i més centres d’interpretació del vi, del cava, de la verema, de la fil•loxera, de la vinya, del paisatge de la vinya, de l’arquitectura del vi, etc. I després direm que totes aquestes iniciatives demostren que som un país emprenedor, amb iniciatives diverses i plurals, i que tenim moltes cultures del vi, i que així es promou l’equilibri territorial. Perquè de fer discursos justificadors en sabem, i molt. Però només ens els creiem aquí.