Les darreres setmanes he mantingut diferents converses sobre la conveniència de publicar un bon llibre en català sobre els vins catalans. I la veritat és que em sorprèn com m'he d'esforçar per explicar els avantatges de publicar un llibre d'aquestes característiques. Sovint necessito tres, quatre o cinc arguments de pes perquè es vegi com un projecte interessant. I sobretot he de respondre a moltes preguntes sobre l'interès real del públic català per aquest tema, i especialment sobre la viabilitat econòmica del projecte. Així que dia a dia, i conversa a conversa, he anat creant un cert argumentari, que ara us presento en forma de decàleg:

1. Contra l'argument de què hi ha molts llibres de vins, us diré que Catalunya és el desert. En aquests moments no hi ha al FNAC, ni a El Corte Inglés, ni a la Casa del Llibre, ni a les nostres llibreries tradicionals cap gran llibre sobre els vins catalans ni sobre els nostres grans cellers. Però sí trobareu grans llibres sobre els vins espanyols i sobre els vins del món, així com llibres d'introducció a la cata i nombroses guies de vins que es fan majoritàriament des de Madrid. Fins i tot a les llibreries de les nostres zones vinícoles més conegudes, com el Penedès, on m'he recorregut gairebé totes les llibreries, només trobareu puntualment algun llibre sobre els nostres vins, i generalment són edicions antigues, senzilles i poc rellevants, que ocupen un espai discret en una prestatgeria del fons de la llibreria.

2. Davant la pregunta de si aquest llibre ha de ser en català, la resposta és que evidentment que sí. Perquè, de moment, un 40% dels vins que consumim els catalans són vins de Rioja. En això som profundament espanyols, i també ens agrada tastar els nous vins de Somontano, Toro i d'altres zones espanyoles de moda. I això que tenim una dotzena de denominacions d'origen pròpies, amb vins de bona qualitat i una varietat impressionant. Així que primer hem de donar a conèixer els vins catalans als propis catalans, amb l'objectiu de normalització de què almenys a Catalunya els vins més consumits siguin els vins catalans.

3. Respecte a si hi ha una demanda real d'aquests llibres, és evident que sí. A tots se'ns fa estrany no saber dir quines són les dotze denominacions d'origen catalanes, o no poder dir ni tan sols dos marques de vi de la DO Montsant. Avui parlar de vins està de moda i la conversa sobre vins surt habitualment en els dinars de feina, els sopars amb amics i els diumenge amb els sogres. Fins i tot, quan rebem gent de fora, se'ls fa estrany que en un restaurant demanem un Rioja o un Ribera de Duero, perquè ells saben que tenim excel•lents vins del Priorat, però sovint nosaltres mateixos no els coneixem. A més, tinc un bon precedent de què el tema interessa, ja que l'any 1992 vaig publicar Vins i Caves de Catalunya i vam esgotar l'edició en un any, i això que els vins no estaven tant de moda com ara.

4. Davant els dubtes sobre com ha de ser aquest llibre, no valen les mitges tintes. Hem de fer un llibre de qualitat i de prestigi, amb bona fotografia, bons textos, bona impressió i bona enquadernació. Cal gastar diners i fer-ho bé, o millor no publicar-lo. I, sobretot, cal entendre que la publicació d'aquest llibre no és una despesa, sinó una inversió. Cal invertir un bon pressupost i fer-ho amb confiança i ambició, i cal tenir preparat un pla comercial perfectament planificat per recuperar aquesta inversió en sis mesos i començar a guanyar diners abans d'un any.

5. Respecte a la pregunta de si aquest llibre l'ha de fer l'administració, la resposta és rotundament que no. La iniciativa ha de ser privada, d'una editorial catalana important, i ha de

ser concebuda des del principi com una operació comercial, cobrint la necessitat de mercat i alhora despertant la demanda, invertint i arriscant per obtenir beneficis, i només com a efecte secundari contribuint a potenciar els nostres productes i la nostra llengua.

6. Respecte a què fer perquè tot això funcioni, hi ha dos aspectes fonamentals. El primer és la distribució. Tenim unes quantes editorials catalanes que poden fer aquest llibre, però tenim pocs distribuïdors amb la capacitat de posicionar aquest llibre en el punt de venda amb les condicions necessàries. I en segon lloc, caldrà treballar bé la comunicació. Sovint he vist com els esforços es concentren en publicar un llibre i després no es posa en marxa un mínim pla de comunica ció per donar-lo a conèixer. A una llibreria poden arribar cinquanta novetats per setmana, així que, si no hi ha bona comunicació, és facilíssim que un llibre passi absolutament desapercebut.

7. Sobre la qüestió de per què un llibre per promocionar el vins catalans, i no millor repartir un milió de tríptics o fer una campanya publicitària de televisió, que arribaria a més gent, us puc dir dues coses. Els anuncis de televisió que he vist per promocionar els vins catalans m'han semblat molt fluixos i especialment mal enfocats. El resultat ha estat una gran despesa i una nul•la efectivitat, i fins i tot diria que en alguns moments m'han despertat una certa sensació de rebuig. I respecte a repartir un milió de tríptics, és el que fem a les fires de vins i a les fires de turisme. És necessari fer-ho, però hem de ser conscients de la dispersió dels tríptics entre un públic molt variat, i realistes també respecte a la durabilitat d'un tríptic abans d'anar a la paperera, amb altres tríptics que rebem durant la setmana, de l'acadèmia d'idiomes, l'assegurança del cotxe o el gimnàs.

8. Pels que pensen que poca gent compra llibres, efectivament, la meitat de la població no compra mai llibres. Però l'altra meitat compra bastants més llibres dels que ens pensem. A més, la gent no només es compra llibres, també regala llibres, es deixa llibres i agafa llibres a la biblioteca, de manera que l'audiència real d'un llibre és molt superior al nombre d'exemplars publicats, i això va creant un lent boca a boca que acaba donant llarga vida a aquests llibres. De fet, els llibres de vins són un excel•lent regal per a un amic, la parella o el pare, però també un excel•lent regal d'empresa i un magnífic regal institucional, així que tenim moltes possibilitats de vendes en bloc.

9. Davant l'argument que les llibreries estan saturades, un bon llibre sobre vins catalans té moltes possibilitats de venda en altres canals alternatius, com les botigues especialitzades de vins, que també venen accessoris, com copes, decantadors, llevataps i, per descomptat, llibres de vins. I encara tindríem altres canals de distribució i venda, com els museus del vi, que en tenim uns quants, i els clubs de gourmets, les facultats d'enologia, les escoles d'hoteleria, els centres de formació de summeliers, les aules de cata i altres espais on seria ben rebut un bon llibre sobre els vins catalans.

10. I, finalment, sobre la pregunta de per què no publico aquest llibre amb la meva editorial, com he fet amb els quatre llibres anteriors sobre vins catalans, doncs perquè no sempre es pot ser autor i editor alhora. I això que l'experiència no ha anat gens malament, perquè els quatre llibres estan exhaurits i, fins i tot, quan he sortit fora per publicar el meu llibre Vinos y Bodegas de Rioja, he guanyat dos premis internacionals, al Millor Llibre de Vins d'Europa i al Millor Llibre del Món sobre Vins Europeus (Xina, 2007). Bé, algú vol que publiquem junts un llibre sobre els vins catalans?