El tradicional esmorzar d'investidura del president dels Estats Units sempre ha despertat una gran expectació, però amb la victòria de Barack Obama fins al més petit detall s'ha convertit en rellevant.

En el cas de vi, no és sorprenent que tots els vins seleccionats siguin de Califòrnia, primer perquè segueix vigent el decret del president Lydon Johnson (1963-1969) de servir només vins dels Estats Units a la Casa Blanca, i segon perquè Califòrnia és la principal zona productora del país. Però sí resulta sorprenent la tria de vins californians. De fet, cap d'ells està entre les marques més famoses de Napa Valley, ni entre les bodegues més històriques, ni entre les marques més cares, ni entre els vins més exclusius, ni són vins especials per a esdeveniments de protocol. A més, tampoc s'ha triat cap dels grans cabernets tan característics de Califòrnia, ni cap zinfandel, que els podria identificar com a vins més autòctons. Enlloc d'això, els primers vins que ha tastat oficialment Barack Obama com a nou president dels Estats Units són de Duckhorn Vineyard, una petita bodega fundada l'any 1976 per l'agrupació de deu famílies que comptaven amb només 4 hectàrees de vinya, i que des de llavors han anat creixent i adquirint noves finques de cultiu. D'aquesta bodega és el Sauvignon Blanc 2007 que va acompanyar el primer marisc amb verdures, un vi d'uns 20 euros l'ampolla, i també el Goldeneye Anderson Valley, un Pinot Noir del 2005 fermentat en barrica durant 16 mesos, que val uns 30 euros l'ampolla, i que va acompanyar el plat principal, d'ànec i faisà.

Alguns diuen que l'austeritat de l'esmorzar és un homenatge a Lincoln, en qui Barack Obama s'ha inspirat de forma recurrent durant la campanya electoral, i que la bodega representa en gran part l'esperit emprenedor i de superació del poble nord-americà. Però alguns analistes, com Helio San Miguel, veuen la influència de Dianne Feinstein, la senadora californiana responsable d'organitzar l'acte, que ha aprofitat l'ocasió per promocionar el vins de la seva terra. Per evitar sospites, però, la tria dels vins es va consultar al Wine Institute, com una forma de legitimar la selecció dels vins, però dóna la casualitat que Margaret Duckhorn és l'actual presidenta, i per tant és bastant evident que ha pogut recomanar els vins de la seva bodega.

I és clar, ara Duckhorn Vineyard ja ha posat a la venda una caixa de fusta commemorativa de l'ocasió, que teniu disponible al seu web, amb les dues famoses ampolles i un preu que després d'aquesta història ja se'n va cap als 95 dòlars.

I no són els únics que aprofiten la tirada del fenomen Obama. Sembla que quan la revista People va publicar que s'havia vist un ampolla del Chardonnay de Kendall-Jackson a la cuina d'Obama, la bodega no va dubtar ni un segon a enviar diverses caixes al nou president i a incrementar la producció en previsió d'una forta pujada de les vendes.

I això no és l'eufòria d'un parell d'espavilats. Tot el sector del vi està entusiasmat al Estats Units amb l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca. Bush és abstemi des de fa 20 anys, precisament per problemes amb l'alcohol, i actualment la Casa Blanca no té un celler oficial, sinó que els vins són triats puntualment per a esdeveniments específics. I també és cert que Thomas Jefferson era un apassionat del vi, amb una bodega de més de 20.000 ampolles, però la majoria d'elles importades. I més notori encara que Richard Nixon ocultava les seves ampolles de vi amb discrets tovallons per ocultar el seu gust pels vins francesos. Per això la més mínima notícia de la passió de Barack Obama pel vi té un ressò mediàtic impressionant. Per exemple, ha donat la volta al món un petit comentari del chef Rick Bayless, del restaurant Topolobampo, de Chicago, on el matrimoni Obama ha anat diverses vegades, en el sentit que la parella pren decisions aventurades a l'hora de triar els vins i que els agrada tastar vins d'aquí i d'allà. I res comparable amb l'enorme difusió que ha aconseguit el joc Wineteasers, quan de forma intel·ligent va mostrar els gustos pel vi de Barack Obama, que es declara un entusiasta dels clubs de vins i formatges.

I a aquesta maquinària comunicativa s'hi estan sumant cada vegada més iniciatives. Així, l'empresa mexicana Vitro, una de les més grans del món en la fabricació d'ampolles de vidre, feia un comunicat fa unes setmanes dient que “Vitro està representat a Washington” en al·lusió a que Vitro és un dels proveïdors d'ampolles de vidre per a un dels vins servits al l'esmorzar d'investidura, i a partir d'aquí el gerent regional de Vitro Packaging ha fet diferents declaracions en el sentit que “Vitro ha fet un brindis amb els Obama”.Tot el contrari que Tappening, una associació americana en contra de les ampolles d'aigua, que resulten molt cares i contaminants, i a favor del consum d'aigua de l'aixeta, que ha impulsat una campanya publicitària de gran èxit basada en uns grans cartells on es pot llegir “Obama té un problema amb la beguda”, i que lògicament amb aquest titular atreu l'atenció de molts nord-americans.

Però res més divertit que la Obama Soda, una beguda energètica amb “250 ml de somni americà i diversitat racial”, que ha estat promocionada als suburbis de Paris “per sensibilitzar la gent amb l'exemple increïble de Barack Obama”. La iniciativa és de l'empresa Goodcoom, impulsada per Jean-Jacques Attisso, que diu que ha creat un refresc que “encarna la lluita vital d'un negre criat per la seva mare i que va arribar a la presidència dels Estats Units”. Amics, això és Amèrica.